Andorra

Fülszöveg

Montserrat PALAU i MARTI és de nissaga andorrana, per la banda del seu pare, i te arreis empordaneses, per la de la seva mare.
Va cursar estudis a Barcelona I a París. Té la carrera de Bibliotecaria de la Generalität de Catalunya, i, per la Universität de Paris (Sorbon ne), es «Docteur de 3eme. cycle, Etnologie», i, d'altra t)anda, "Docteur d'Etat es Lettres et Sciences Humai
Ha fet diversos treballs d m vestigació sobre l'etnologia i els costums exotics, princi-palment africans.
Estudia, aixi mateix, la cul tura i la literatura catalanes en general, i, més en parti cular, les tradicions i la his tona d'Andorra.
Ha aconseguit diferents pre mis en concursos literaris. a Barcelona i a Andorra
Montserrat Palau i Marti es autora, entre altres, de les obres següents:
Les Oogon. Pans, 1957. 123 pagines.
Le Roi-Dieu au Bénin. Paris. 1964, 259 pagines.
Andorra (premi Maspons i Ca marasa, Barcelona. 1966). Barcelona, 1967, 223 pagines. En coilaboractó amb Ferran Palau i Marti.... Tovább

Fülszöveg

Montserrat PALAU i MARTI és de nissaga andorrana, per la banda del seu pare, i te arreis empordaneses, per la de la seva mare.
Va cursar estudis a Barcelona I a París. Té la carrera de Bibliotecaria de la Generalität de Catalunya, i, per la Universität de Paris (Sorbon ne), es «Docteur de 3eme. cycle, Etnologie», i, d'altra t)anda, "Docteur d'Etat es Lettres et Sciences Humai
Ha fet diversos treballs d m vestigació sobre l'etnologia i els costums exotics, princi-palment africans.
Estudia, aixi mateix, la cul tura i la literatura catalanes en general, i, més en parti cular, les tradicions i la his tona d'Andorra.
Ha aconseguit diferents pre mis en concursos literaris. a Barcelona i a Andorra
Montserrat Palau i Marti es autora, entre altres, de les obres següents:
Les Oogon. Pans, 1957. 123 pagines.
Le Roi-Dieu au Bénin. Paris. 1964, 259 pagines.
Andorra (premi Maspons i Ca marasa, Barcelona. 1966). Barcelona, 1967, 223 pagines. En coilaboractó amb Ferran Palau i Marti.
Andorra. Le pays et les hommes. Paris, 1978, 181 pa gines
Entre fe i llibertat (en prem sa).
Afutorra, pelita terra catata Ma. es tambe un dels quatre paisos d'Europa que han nronseguit mantenir-se m dependents a través dels se:, gles eadaseun amb un esta fut politic sui generis.
Les vicissituds historiques >Mn tet que les Valls d'An lorra siguin, avui dih. una ••«^ena de có-principat entre e' bisbe d'Urgell I el presi-,den.t de la República Fran cesa Amb un estalut politic tan particular, aqüestes v^íls pinnenques han pogut, tan-nvateix, desenvplupar i man tenir unes mstitucions politi ques I ^administratives pro pies r caractéristiques, I afir mar se en lá seva cultura i les seves tradicions secu- Vissza